dimecres

Mestres que fan quilòmetres i mestres que no es mouen

L'altre dia vam anar a sopar un grup de mestres que havíem coincidit a una escola anterior i entre d'altres coses vam comentar les destinacions que han tocat en el recent concurs de trasllat de l'ensenyament públic. Ara que tinc la plaça definitiva a prop de casa me n'adono de la sort que tinc de no haver de fer tants quilòmetres com havia fet fa anys quan feia substitucions; els inicis van ser durs però considero que essencials per a l'aprenentatge ja que coneixes moltes escoles i de tipologies molt diverses. Eren temps d'agafar la merda RENFE a Balenyà Estació fins a plaça Catalunya amb mil incidències*; arribar amb el temps just al carrer Casp 15 en una sala petita i claustrofòbica amb un mapa a les mans i amb l'esperança que ningú t'agafés la plaça que tenies marcada amb fluorescent groc sobre la fotocòpia. De vegades hi havia sort i tornava amb una substitució d'un parell de setmanes, de vegades tornava amb una substitució a un poble remot del qual no havia sentit a parlar i de vegades tornava sense res, sense feina uns quants dies més. Recordo que quan arribava a una escola sempre em topava amb el funcionari desencantat amb la feina que només feia que comptar els dies que faltaven per les vacances, algun pont o festa local; no ho entenia, jo només tenia ganes de treballar, com encara ara. Si amb 34 anys no tingués ganes de fer aquesta feina malament rai.
* Ara els mitjans anuncien qualsevol incidència de la RENFE encara que sigui de 5 minuts, abans no.
Foto: "Equilibris de parc infantil" de JRoca'09

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Ostres, Jordi, quina entrada! Jo també l'he viscuda, aquesta situació del patiment de les substitucions i, de fet, aquest setembre em tocarà patir una altra vegada perquè no tinc plaça i per motius personals enguany no em presento a oposicions.

Aquest curs m'ha tocat molt lluny de casa i m'hi desplaço amb Ferrocarrils. M'he de llevar a un quart de sis. De tota manera, em passa com a tu, sóc del bàndol que gaudeix i molt amb la feina. Quan em sona el despertador, penso en les aventures i en les anècdotes que m'esperen a l'institut i ja tinc ganes d'arribar-hi.

Això sí: espero i desitjo que per al curs 2009-2010 em toqui més a prop...

Bon aprenentage, de tota manera, els quilòmetres i el neguit de les substitucions.

Rafel ha dit...

Entenedora i significativa l'entrada. Jo no he fet tantes substitucions, però he passat abans per la privada i per una altra feina no relacionada amb l'educació.
Quan ens agrada la feina diem que som mestres i no ens passem el dia pensant en si som o no funcionaris.
Felicitats demà per partida doble.

http://www.postals.cat/postal.php?c=santjordi&n=santjordi2

JRoca_Font ha dit...

Montse,
a un quart de sis? a aquesta hora hi ha els carrers a lloc? d'aquí a uns anys et pots anar acostant cap a Osona? m'agradaria que la meva filla et tingués de professora!
Una abraçada Montse. Ens veurem a la propera Ateneuesfera aquest dissabte?
Rafel,
exacte, si ens agrada no ens ha de fer cap vergonya dir que som mestres. Malauradament conec mestres que fora del cercle escolar sembla que se n'amaguin.
Gràcies Rafel.
Salut